Avui m'he alçat en ganes de parlar en valencià.

Estic malalta y el meu cap pensa en rima. Pot ser no sigen bones, però son meues. Pot ser escriga mal, me te igual, perque ningú vol parlar en mi. En valencià es clar.

Fa temps que no escric, i si llegiges açò, pot ser no avui, pot ser no demà peró se que algún día el llegirás. M'has fotut el meu futur amorós, espere que ho sapigues, i espere que et dones competer, que una persona a la qui li dius que l'estimes tant no li fas cosas com les que m'has fet a mi.


I després de tot el dolor que m'has causat, pense que encara t'estime, perque comviure en una persona durant tant de temps se t'oblida com es. Crec que contunie estiman-te... pero pense com eras quan anava a ta casa i... això de dormir tant, de estar de humor, dels teus ronquits... n'hi havien coses que de veres no soporte, i a vegades... pense que m'he llevat un pes de damunt en tu. Pero d'altres pense que me fal haverte perdut, pero no jo no t'he perdut, m'has perdut a mi, perque jo volia que estigueres sempre en mi, en el cami de la meua vida, i ara, després de tant de temps vols tonar?? No, jo ja m'he separat, mai més tornaré..

Si tu tens un mal moment, jo també, i cada un se les apanya com pot. Em va fotre quan te n'anares. Però sigueres tu el que va deixidir no tiendre'm en ta vida.


Pot ser no siga feliç ara, pot ser no supere el dolor que estic sentint, pero al menys se, que tu no tornaràs a fer-me mal. Per que encara que t'estime com a ningú, també t'odie com no he odiat a ningú avans.

Voldría que m'estimares tant com t'estime jo, però no et dones compter de qui es importante per a tu, i encara que en siga important, el aparte de la teua vida com si fos un mocador usat, perque sempre ha sigut tu el primer i no més tu.

I sas que? Seguix sent el no mes el primer, perque si d'alguna manera trobes alguna persona tan important pera tu com dius que el soc jo, et tornarà a deixar, i espere que et quedes a soles, com l'has estat sempre. Perque dubte que jo t'haja important tant como tu m'has importat a mi, I AIXÒ QUE MAI DES DE QUE ENS CONEGUEM M'HAS TRATAT BE.

Tu, tu, tu i tu.



I no t'oblidis, que després de tot, t'estime. I m'odie per estimarte.

8 años

Derramas dualidades e incertidumbres
Sobre papel
Duelen las entrañas
Ruidoso silencio en el modesto motel

Se afloja y hunde tu interior
Tu sonrisa sigue en pie
Del mismo modo tu mundo derrumba
Proporcionalmente ascienden tus pies
De forma involuntaria, todo al revés

Crees no merecer
Pierdes el control de la razón
Derramas sentimientos encontrados
Ocho meses después
Ocho de abismo
Ocho de duda
Ocho de lucha

Buscas la respuesta
De la pregunta retórica
¿Por qué tú insistes?
¿Por qué me derrites?

Corriente tan fuerte
Te acaba venciendo
No intentes mentirte
Tu vida es triste

Tu hijo has perdido
Y en sueños eres abandonada
Nadie comprende
Luchaste desesperada

Nada sirvió
Decidiste inmolarlo
Sacudiendo su alma
Oscureciendo la mirada
Su última y primera,
Amada.